Ahir a classe hem parlat una mica sobre Harold Manville Skeels i m'ha interessat buscar més informació sobre aquest psicòleg que treballava en un orfenat i que només donava en adopció als infants que passaven unes proves d'intel·ligència.
Harold Manville Skeels (1901-1970) va ser un psicòleg que, després del seu nomenament el 1932 com un dels primers psicòlegs que treballen en les institucions de l'Estat d'Iowa, es va associar amb la investigació que soscava la visió dominant dels resultats del test d'intel ligència.
El 1938 va prersentar un assaig en el qual mostra la modificació del CI d'uns nens als quals va treure d'un orfenat i els va col·locar en una institució (per a la estimulació de nens amb retard mental). Aquests bebés de no més de dos anys, no responien al seu medi ambien ni podien fer res i, segons Skeels, semblaven "imbècils". Va aconseguir que fossin admesos en una institució per a retardats de major edat.
Al cap dun any, va trobar a aquests nens responent alegrement als jocs i encara un any m´se tard, els va trobar "normals" i els va entregar en adopció.
A partir d'aquesta experiència va començar a treure nens petits dels orfenats per posar-los en guarderies fent que els més grans d'aquestes els donessin atenció.
Després va provar amb 25 nens amb baixos coeficients. En va col·locar 13 d'ells en institucions i als altres 12 els va deixar a l'orfenat. Els 13 nens van augmentar en 28,5 punts els seus CI mentre que als 12 nens el CI va baixar 26,2 punts.
A partir d'aquesta investigació que va fer Skeels van sorgir moltes altres experiències, totes amb la idea que es poden elevar les potencialitats mentals i socials dels nens petits evitant, en molts casos, el retard mental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario