Trastorns del somni

Durant les últimes classes hem fet vàries mencions al somni i, en relació amb aquest podem trobar-hi varis trastorns:

INSOMNI
L'insomni és un dels trastorns més freqüents de la nostra societat. Es defineix com a la incapacitat per a conciliar o mantenir el son adequadament segons les necessitats físiques de cada persona.
L'insomni no te res a veure amb el número d'hores de somni ja que això depèn fundamentalment de les característiques de cada subjecte i no poden establir-se generalitzacions. Tot i això el son oscil•la entre les set i nou hores diàries.

La gent que pateix d'insomni normalment:

• Els costa conciliar el son.
• Es desperta amb freqüència durant la nit i té problemes per tornar a dormir-se.
• Pel matí es desperta de cop, més aviat del habitual.
• No te un son reparador i té la sensació habitual de que no ha descansat durant la nit.

HIPERSOMNIA
L'hipersomnia és la presencia excessiva de somnolència com a mínim durant un període d'un mes. Això es tradueix en episodis perllongats de son nocturn o bé per la facilitat excessiva per a conciliar el son durant el dia.
Aquesta situació no es pot explicar per la presència d'insomni i no apareix exclusivament en el transcurs d'un altre trastorn, ni pot atribuir-se a una falta de somni. En canvi, si que pot ser conseqüència d'una malaltia que ja tingui el pacient o de la ingesta de fàrmacs.

APNEA DEL SOMNI
Apnea significa falta de respiració. Aquesta malaltia es caracteritza per la interrupció de cop de la respiració mentre es dorm i sol caracteritzar-se per forts roncs que es prolonguen regularment durant un temps fins que són interromputs per un llarg període de silenci en el que es talla la respiració, la apnea.
Existeixen dos tipus d'apnees: central i obstructiva.
L'apnea central és menys comú i es produeix quan el cervell deixa d'enviar senyals al músculs encarregats de la respiració.
L'apnea obstructiva afecta més en general, ni el coll ni el nas permeten que passi l'aire necessari per respirar.

Hi ha alguns factors que podrien induir a patir apnea del somni. L'edat i la obesitat són alguns d'ells, a part del consum d'alcohol i sedants, la obstrucció nasal, una llengua llarga, tenir les vies respiratòries estretes...

NARCOLEPSIA
Malaltia que consisteix en un excés de son durant el dia, inclús després d’haver dormit bé per la nit. Els estudis que s’han realitzat demostres que la malaltia és hereditària.
És una somnolència incontrolada que es manifesta mediant períodes de somni freqüents durant les hores diürnes. Les persones que la pateixen solen tenir sensació de son de manera constant i poden quedar-se dormides de cop. Tot i que després d’aquests petits sons la persona es sol sentir més descansada, la cap de poca estona torna a tenir la mateixa somnolència.
La narcolèpsia té un origen neurològic.
Hi ha diferents síntomes que poden o no aparèixer en les persones que pateixen la narcolèpsia, alguns d’aquests són: cataplexia, paràlisis del son, al•lucinacions hipnagògiques...

PARASOMNIAS
Successos anormals que poden aparèixer mentre es dorm. Els més freqüents són el parlar o els episodis de confusió al despertar. Es tracta d’un grup d’alteracions molt variades i, en general, bastant benignes, més típiques de la infància o l’adolescència, encara que a vegades poden durar i persistir en l’edat adulta.
També s’inclouen en aquest grup diversos dolors que produeixen que es desperti com ara taquicàrdies, sensacions molestes com afogar-se o rampes en les cames durant l’entrada al son.

TRASTORNS DEL RITME CIRCADIÀ
Tots els organismes vivents segueixen un ritme. Per exemple, normalment la gent es desperta abans que soni el despertador o sent gana a la mateixa hora cada dia. És com si tinguéssim un rellotge intern que ens serveixi d’alarma. Aquests processos es coneixen amb el nom de ritme circadià. Aquests ritmes poden veure’s trastocats per diferents alteracions del son como poden ser retards de son, canvi de zona horària, dificultats per a conciliar el son degut a canvis en el torn de feina...