Desensibilització sistemàtica

Ahir, vaig publicar una de les teories sobre l'aprenentatge, però, com ja vaig dir, no és l'única.
Entre elles, de la desensibilització sistemàtica que va sorgir d'un experiment totalment contradictori al de Watson amb el Petit Albert. Aquest experiment s'anomena el Petit Peter i va ser realitzat per Mary Cover Jones.

Què és la desensibilització sistemàtica?
Definició: Teràpia cognitivoconductual basada en la inhibició recíproca consistent a instruir el pacient perquè, en un estat de relaxació, imagini progressivament els estímuls que li causen ansietat, que s'utilitza en el tractament de les fòbies.

La desensibilització sistemàtica, desenvolupada durant la dècada dels 50 per Joseph Wolpe. És un mètode terapèutic que es basa en principis conductistes, i més en particular en el contra condicionament. Aquest mètode resulta especialment adequat pel tractament de fòbies clàssiques, pors cròniques i reaccions d’ansietat interpersonals.
L’objectiu d’aquesta teràpia és que la persona que pateix la por, la fòbia o l’ansietat pugui crear respostes noves i adaptatives a estímuls que en un passat li provocaven respostes no desitjades.
Els dos principis fonamentals de la dessensibilització sistemàtica són:

• Una emoció pot contrarestar una altre emoció.
• És possible adaptar-se a les situacions amenaçadores.
  

• Què és tenir fòbia?
Una fòbia és una Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter
patològic, a persones, objectes, situacions o actes. Una por intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia). Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata. La persona tendeix a evitar la situació fòbica, encara que reconeix que la por és excessiva o irracional. La timidesa pot ser una fòbia si s'acompanya d'ansietat en la interacció amb els altres, per exemple si pensa que és observat.